dimecres, 22 de gener de 2014

BARS I RESTAURANTS

 Per ordre alfabètic:

 CAFÈ DE L'ATENEU
 El solar havia estat una bòbila. 
  La referència més antiga que hem trobat és una sol·licitud a l'Ajuntament per a la construcció d'un bar i sala de ball.
  A l'Arxiu Municipal hem trobat un plànol d'un edifici, amb data del 17 de setembre de 1.883. L'estructura de la façana s'adiu amb l'aspecte d'una part de l'edifici de l'Ateneu.  No es conserva l'expedient de llicència d'obra, però és molt probable que l'edifici es construís entre 1.884 i 1.885. Al títol del plànol consta textualment: “proyecto de un salón de baile y casa café que doña Francisca Lluch desea construir en el pueblo de San Vicente”. Com a ubicació, al plànol, consta la plaça que limita amb els carrers Aurora i Sant Joan.
  Pel que explica la revista Castellet, en el número 24 (octubre del 1.948), l'any 1.920 a l'edifici hi havia un cafè i una sala de ball, de propietat particular, que es deia El Casino.
  Tant el cafè, com la sala de ball eren de dimensions reduïdes i estaven ubicats on després hi hauria la gran sala de ball, amb l'escenari. A part de la separació corresponent entre les dues antigues estances, el sostre s'elevava a diferent nivell, essent més baix a la part del cafè. On després es va construir el cafè de l'Ateneu, a principis dels anys vint, era un pati. L'entrada al Casino s'obria al carrer Prim i no pas a la plaça Clavé.
  En reformes posteriors, de la primera edificació només es van conservar les tres parets de la façana (i no totalment).

  Des de l'any 1.931 fins els anys de la guerra civil, Isidre Moratones va regentar el bar de l'Ateneu.

Anunci aparegut al programa de festa major de l'any 1.936.

"El Breny" número 61.


Anunci al programa de Festa Major de l'any 1.945.

2.004
El bar de l'Ateneu, pocs dies abans de tancar per l'enderroc de l'edifici.

  CAFÈ BONAVISTA (Conegut també com a Bloc Liberal)
   Ubicat a l'avinguda Secretari Canal, números 13 i 15.

  "Al costat del cafè hi havia una sala de ball on cada diumenge es reunia un bon nombre de veïns per ballar els ritmes del moment, primer amb un piano de maneta i després amb El Quinteto de Sant Vicenç. Per la festa major es llogaven orquestres de molta popularitat. Més tard la sala s'habilità per a cinema, teatre i varietats i l'encarregat fou Josep Culell (el llauner). Es representaren pel·lícules molt nombrades mudes i sonores: El Cantar del arriero, Benhur o El conde de Montecristo.   

  El film que aplegà major nombre de santvicentins fou El precio de un beso. La sala s'omplia tant que s'emportaven les cadires del cafè i la gent que anava al bar havia de prendre les seves consumicions a peu dret.



  L'any 1.933 fou un mal any. Es cremà el local. Es reformà el cafè i el deixà el cinema per manca de recursos econòmics.
  Durant la guerra es construí una pista de pelota basca. Foren molts els aficionats que hi participaren jugant o apostant diners...



... Acabada la guerra la situació s'agreujà, hi havia pocs diners i els parroquians eren escassos. De mica en mica anaren millorant, les quinieles, els espectacles amb artistes i les 
entitats esportives que es reunien al local aplegaren gent. L'any 1.960 es reformà el local, s'amplià la barra i s'obriren les portes i finestres actuals.
  Moltes entitats han tingut lloc de trobada al "Buenavista": els excursionistes, els pescadors, la penya Gol i finalment el club Santvicenç."

                                                                                             El Breny número 61

  Segons en Josep Gomáriz, al Bonavista hi feien uns cargols molt bons.
  A l'espai que hi ha entre el bar i les escales del pont del tren (abans sense edificar) es feien balls. 
  Comenta en Josep Bach que on hi havia l'antic cinema del bar, s'hi va muntar un frontó. L'espai s'aprofitava, a l'estiu per a fer ball (amb una gramola). Els balls els organitzava en
Pepet Fainé.
  Però una de les activitats que va agafar més força era el joc de pilota basca.
  Segons explica la gent gran del poble, aquest joc sovint acabava amb fortes baralles perquè s'hi jugaven molts diners en les apostes.
  Sembla ser que els més aficionats a aquest esport eren els treballadors del tren que vivien a Sant Vicenç.
  El primer campionat de pilota basca es va celebrar el gener de l'any 1.949.


1.949, gener.
Revista Castellet, número 31.


1.949, març
Desenvolupament del 1r. Torneig de Pilota Basca.
Castellet, número 34.


1.953, novembre.
Revista Castellet, número 106.


  L'edifici es va vendre just abans d'esclatar la bombolla immobiliària i ara ha quedat buit i tancat.

ELS "BARS DE CAMBRERES"

  Segons un article, publicat al número 61, de El Breny, eren coneguts amb el nom de "cafès de cambreres" aquells establiments on s'oferien espectacles públics en què ballaven senyores amb molt poca o gens de roba.
  Alguns fins i tot tenien unes petites llotges per als clients.
  El nombre de "cambreres" que hi havia a cada local era de 2 o 3, però en dies de festes assenyalades podia passar d'una vintena.
  Un any es veu que van arribar tantes senyoretes que la Guàrdia Civil va haver d'intervenir fent-les tornar al seu lloc d'origen en el primer tren que sortís.
  Es comenta el cas que una vegada hi va haver tal aldarull en un d'aquests locals que el piano que hi tenien va anar a parar al mig del carrer. Es veu que, en arribar el cas al jutjat, la mestressa del local per a treure importància a l'esdeveniment es va dirigir al jutge amb aquestes paraules: "Señor Juez, usted estaba allí. ¿Verdad que no pasó nada?


EL FENÓMENO

  Ubicat al darrera de l'estació de la RENFE, era un bar de cambreres.

LA GRANADINA

  Ubicat al carrer Gran, número 33, a la casa coneguda com a Cal Saboner, on ara hi ha el bar 33. Fou el primer bar anomenat "de cambreres" que hi va haver al poble.

  

CAFÈ LA ROIAL
  
  Ubicat al carrer Pompeu Fabra (llavors, Zorrilla) era un altre dels bars de cambreres.
  Potser va ser el bar d'aquest gènere més popular al poble.


CA LA CAMIL·LA  (Cal Cisquet)

   És el bar més antic de la població, segons narra en Miquel Vila.
   Francesc Vall i Florentina Bach, a principis dels anys vint van obrir un bar al carrer mestre Aubert, número 5. 
  Al cap d'un temps, quan es va construir l'edifici del carrer Maria Ginferrer, número 25, que donava també a la plaça de l'Ajuntament i al carrer Sant Josep, hi van traslladar el bar.
  Al mateix edifici es va muntar la fàbrica de sifons de Cal Vall (primera fàbrica de begudes del poble), que donava al carrer Sant Josep.
  Els sifons era un dels productes més consumits als bars, per això alguns propietaris de bars acabaven fabricant-los.


1.953
Revista Castellet, numero 100.


  Durant la construcció dels Ferrocarrils de la Generalitat, els treballadors de l'obra hi feien pensió completa.
  Anys més tard el bar familiar va passar a ser regentat per la filla d'aquest matrimoni. la Camil·la.
  Era un cafè, però per a la canalla del poble era molt més conegut per les seves llaminadures. Era un lloc de parada obligatòria abans d'anar a l'escola.


1.925
Cedida David Bricollé.

  Als anys vuitanta, al rètol de l'establiment, s'hi podia llegir VINOS, ja que també era una bodega.

Anys vuitanta.
Arxiu Miquel Vila.



FONDA DE LA CEBA
  
  La fonda es va obrir a finals del segle XIX i va tenir diferents amos.
  El matrimoni Aymar i Pere varen varen ser els últims propietaris de la fonda. La van tenir des de l'any 1.916 fins al 1.925, quan es va casar la seva filla, Rosa Aymar , llavors es va tancar la fonda.
  En aquesta imatge de principis del segle XX es pot veure la fonda. Cap al mig de la imatge, i a primer terme, hi ha la palanca que s'usava per a travessar el torrent. Els alts pins assenyalen el camí que feia el torrent. Van ser tallats per a fer les bastides del pont sobre el Llobregat.


Cedida David Bricollé.

..." Sempre s'havia cregut que la fonda va manllevar el seu nom al torrent, però realment no fou així, ja que el torrent fou el que adoptà el nom de la fonda.
  El nom de la fonda ve del temps en què es va construir la casa, a finals del segle XIX, en què un tranquil i bromista manobre, en omplir els fonaments, hi enterrà un manat de cebes.
  Un dels amos que va tenir la fonda, no agradant-li el nom, va decidir plantar un pi al mig de  la terrassa i pintar, amb lletres ben grans a la façana: Fonda del Pi. Malgrat això el nom de la Ceba era ja d'ús tan estès al poble, que no el van poder eliminar.
  La fonda estava situada als baixos de la casa número 3 de l'actual plaça del Pi, que fa cantonada amb el carrer Llobregat. En la seva època, a la Fonda La Ceba existia una terrassa adossada i sobresortida de la casa; estava enflocada amb trepadores, rosers enfiladissos i parres, que a l'estiu feien més o menys d'ombrel·la a les taules i cadires que en tot moment estaven a disposició dels afamats i assedegats clients.
  Algunes vegades s'hi havien celebrat, a l'aire lliure, alguns balls, quasi sempre acompanyats per un acordió, una guitarra o un manubri. La fonda tenia fama per les seves especialitats: la preparació del bacallà a la llauna, el peu de porc, l'arròs amb cargols i les mongetes xafades. El vi, tant el blanc com el negre, era sempre de producció santvicentina, adquirit a Cal Pau de les Unces i a Cal Sant Joan de Baix.
  Tot i que era una fonda, no podia tenir dispeses per no posseir les habitacions necessàries. No obstant això, tenia una habitació reservada per a algun passavolant o per un cas excepcional.
  Una de les coses peculiars era posar a la taula dels comensals un platet de ceba, fent honor al nom de la fonda.
   Faig constar els preus que regien a la Fonda La Ceba d'aquells temps:
  Un plat d'escudella, pa, vi i postres, 2 pessetes.
  Un plat de sopa i un plat de mongetes o cigrons amb botifarra, pa, vi i postres, 2 pessetes.
  Un plat d'arròs amb bacallà i conill amb romesco o bledes o espinacs, amb un tall de cansalada o llom, pa, vi i postres, 1,50 pessetes.
  Una amanida amb enciam o escarola, amb llonganissa, botifarra catalana, tomàquet i olives, 1,50 pessetes.
  Un plat de sopa amb mandonguilles, un quarter de pollastre amb bolets, pa, vi i postres, 2,50 pessetes.
  Un ou ferrat, 0,75 pessetes.
  Un plat de cargols, 1,50 pessetes.
  Un entrepà amb una truita o pernil, 0,75 pessetes.
  Un vas de vi, 0,10 pessetes.
  Un cafè, 0,25 pessetes.
  Un vas gegant de cervesa, 0,40 pessetes.
  Un cigaló, 0,30 pessetes.
  Els obrers de la construcció del Ferrocarrils Catalans (1.920 - 1.924) encara van trobar la fonda en tot el seu rendiment, donant força ingressos als seus propietaris.
  A la fonda s'hi havien celebrat alguns àpats nupcials, la sovintejaven veïns del poble i alguns forasters de pas.

  Segons es llegeix al llibre històric del senyor Canal, l'any 1.913, un mecànic que treballava a la fàbrica Armengol (la fabriqueta) vidu i que menjava i dormia a la fonda, en ocasió de venir al poble uns artistes ambulants, que també es van allotjar a la fonda, s'enamorés com un liró d'una de les artistes, i varen convenir a casar-se. El dia del casament (que ells volien que fos secret) es van organitzar  uns esquellots d'aquells que fan època (costum d'aquell temps) fins que els contraents van decidir pagar el beure a tots els manifestants al bar de la fonda.
  Dues de les cases veïnes, que donaven al carrer Llobregat, estaven habitades per gitanos. Les dones es dedicaven a fer cistells i coves, amb canyes de vímet i els anaven a vendre, i per cinc o deu cèntims et deien la bonaventura.
  Pel costat de la fonda passava el torrent de La Ceba (avui soterrat i desviat). Moltes vegades les seves aigües, al no poder ser engolides pel Llobregat, a causa de grans temporals i excés de pluges, comportaven molts trastorns al poble amb les seves inundacions, particularment al carrer Zorrilla (avui Pompeu Fabra) i la moderna plaça del Pi.
  La fonda La Ceba, pel fet d'estar més enclotada que les cases veïnes, en les inundacions les aigües havien arribat fins a les bigues del sostre de la planta baixa."
  
                                                                                  Miquel Vila i Villamayor

  Posteriorment, al mateix edifici, s'hi va establir la botiga de roba de l'Annita, amb el nom de Novetats Canyelles. Actualment és un frankfurt.

  EL CELLER
  Ubicat al carrer Gran, número 26. L'edifici fou construït l'any 1.890.
  Per les referències que hem aconseguit, el primer bar que es va obrir a la cantonada del carrer Gran i el carrer Castellet, va ser el Bar Malo. Pertanyia a una família d'aquest cognom que, en tancar el bar, se'n van tornar cap a l'Aragó, d'on eren originaris.

  Llavors va agafar el bar en Josep Maria Lozano, a qui veiem en la fotografia següent.


Cedida Teresa Lozano.


Josep Maria Lozano Falcó i la seva dona, Carme Gibert Escudé.
Tots dos nascuts al Pont de Vilomara.
Cedida Teresa Lozano.


1.962
Teresa Lozano.
Cedida Teresa Lozano.

  El nom actual de El Celler el van posar els propietaris següents, en Manolo Vega i la seva esposa, Carme Rodríguez (coneguda al poble com la cordovesa), que feia de perruquera.

  En Manolo va traspassar el bar, a principis dels any noranta, a Antoni Martínez (el Linxe) i Valentí Carrera (cunyat de l'anterior). Als primers anys hi van treballar el Toni i en Jaume Carrera, però després se'n va fer càrrec exclusivament el Toni.


 Linxe i Jaume.
Cedida Toni Martínez.

D'esquerra a dreta: Urbano Ortega (futbolista), Juanjo Brau (fisioterapeuta del Barça), Gustavo Matosa (futbolista), Toni Martínez i Vicenç Brau. A primer terme, en Quim Martínez, fill petit del Toni.
Cedida Toni Martínez.

Toni Martínez amb el campió dels paralímpics, Ignacio Àvila,
mostrant la medalla de plata.
Cedida Toni Martínez.
   
BARS DELS CINEMES
CINEMA RAMBLA

  Als anys trenta, quan el Sr. Gimferrer obre el Cinema Novetats. Al vestíbul hi havia una petita finestra des d'on en Pau Serra despatxava les begudes. 
  L'any 1.941 el cinema canvia de propietari i de nom. Ara és el Cinema Rambla. El bar va passar a ser regentat per en Ferran Fígols, conegut com "el caramelero". Aquest nom era amb que, popularment, la gent batejava als qui regentaven els bars dels cinemes.
  Va ser llavors que al vestíbul s'hi va instal·lar una barra que, cap a finals dels anys quaranta, amb una nova reforma, s'ampliarà romanent així fins a la cloenda del cinema.
  Els horaris del bar del Cinema Rambla, segons explica Miquel Vila, eren els mateixos que els del cinema, és a dir, els dissabtes des de les 10 de la nit i els diumenges des de la 3 de la tarda.
  Per a poder fer-se càrrec d'aquest bar, calia pagar un lloguer al propietari del cinema.
  Les sessions de cinema s'aniran ampliant a dimarts, dijous, dissabtes i diumenges. Com a conseqüència, també augmenten les hores de servei de bar.
  L'any 1.974 se'n fa càrrec del bar el senyor García i més tard l'Antoni Rodríguez, qui romandrà com a responsable del bar fins el tancament dels cinemes a principis dels anys vuitanta.


Bar del cinema Rambla.
El Breny, número 61.
CINEMA NOU

  En obrir-se el Cinema Nou, s'hi instal·la també un bar.
  Quan les empreses que portaven els dos cinemes del poble es fusionen, en Ferran Fíguls passa a fer-se càrrec també del bar del nou establiment. Una de les condicions que l'imposa l'empresa propietària és que, a més de pagar un lloguer pels bars, s'haurà de fer càrrec de la neteja d'ambdós locals.
  Les hores i els dies de projecció i de servei de bar augmenten paral·lelament als del cinema Rambla.
  L'any 1.961 passa a fer-se càrrec del bar en Josep Coromines.

  
CAL CODINA 
  Conegut popularment com "Ca la Pepa". Està ubicat a la plaça Clavé, número 3. Fa anys, els avis de l'actual propietari, en Josep Codina, van muntar una bodega. Els avis eren Josep Codina Lladò i Pepa Prat Fitò. A  la bodega de la família hi despatxava la iaia, la Pepa, així que al poble l'establiment aviat es va conèixer com Ca la Pepa. A part de vendre vins, a la bodega s'hi podia comprar menjar, carbó i d'altres productes.


La Pepa i el Paquito davant la bodega.


bodega
  El fill, en Josep Codina (pare) va muntar un servei de taxi. Però, en casar-se amb Vicenta Figueres, van muntar un frankfurt.
   Ella s'encarregava de la cuina (amb una ajudant) i de les taules. El marit feia de taxista i, durant els primers anys portava uns cotxes que feien molt de goig al poble (els importava el pare).
  En Josep Codina (fill) va començar a treballar també al bar i al restaurant. En casar-se amb la Isabel Fanega, ella també va formar part del personal. I actualment, el seu fill, en Marc, també hi treballa.

Josep Codina, amb el seu taxi, davant la bodega.


Durant un temps, en Magí Bartumeus i en Josep Codina es van associar en el negoci.

El taxi d'en Josep

 El taxi al carrer Montseny.

 
 Primeres terrasses, encara amb les cadires de plàstic.



  El restaurant ha anat sofrint algunes transformacions al llarg dels anys.









EL CORO


  Aquest bar va estretament lligat a la Societat Coral L'Estrella. Possiblement va començar l'any 1.888, al mateix temps que l'entitat.
  Ubicat als diferents edificis on es va establir la Societat L'Estrella (plaça Clavé, carrer Gran i un altre cop plaça Clavé). L'any 1.926 en construir-se l'actual edifici, el bar estava situat a la banda on ara hi ha l'escenari del teatre i tenia la seva entrada pel carrer Llobregat.
  Es feien càrrec del bar els socis, per torns, fins l'any 1.949.
  L'any 1.949, es queden el bar en Conrad Bonvehí i la Camil·la Planell.
  L'any 1.951 agafen el bar na Pietat Moratones i en Demetri Fuster.
  L'any 1.954 l'Ajuntament decideix cobrir el torrent que passava al costat de la carretera, on ara és l'avinguda secretari Canal. Va ser llavors que es van fer obres de reforma i el bar es va ubicar al seu espai actual, amb entrada per l'avinguda Canal. Va ser llavors quan el bar va adquirir una forta empenta comercial. S'obria diàriament, el duia la Pietat (que va haver de deixar la seva feina a la fàbrica per a dedicar-se exclusivament al bar), l'establiment romania obert fins les 2 o les 3 de la matinada.


Pietat Moratones

  A partir de l'any 1.959, aprofitant que al carrer hi havia el bar Deportivo (Cal Manolo), el bar Teresa i El Coro, cada cap de setmana es tallava la carretera, es guarnien els arbres amb llums de colors, i amb gramola o bé amb orquestra es feia ball al carrer.
  Per poder sostenir la despesa, es feia la rifa d'una toia (per exemple de pastes i cava).
  
El Breny, número 61

BAR DEPORTIVO (conegut com Cal Manolo)

  El cafè de Manolo Baró va tenir diferents emplaçaments. El primer va ser a la plaça de l'Ajuntament, on després hi va haver la bodega de Cal Vall i la Camil·la. Després, a la mateixa plaça, als baixos del que ara és l'Ajuntament i que, abans que el Manolo, havia estat el bar de Ca la Margarida. Més tard, en temps de la República, el Manolo regentà el bar dels "radicals", al primer pis de l'edifici que va ser el cinema Savoy i després Olímpia (carrer Gran, on ara hi ha la farmàcia Ginferrer).
  Finalment, acabada la guerra, Manolo Baró va obrir el bar Deportivo al carrer Secretari Canal.

Publicat l'abril del 1.953
Revista Castellet, número 100.

Anys cinquanta.
A l'esquerra, en Martí Linares (avi), al seu costat, el seu germà César i a la dreta Espinal.
Cedida Martí Linares.

Anys cinquanta.
Cedida Martí Linares.

Campionat de billar.
Va guanyar el senyor que hi ha al centre de la imatge, amb boina i ulleres.
El segon va ser el Pepe Hernández, a l'esquerra, amb una ampolla a la mà.
Cedida Sílvia Forns.


 Cedida per la família Isanta-Carmona.

 Cedida per la família Isanta-Carmona.




  

  CAL MIRALLES
  Edifici ubicat al carrer Gran, número 52, construït l'any 1.920, amb una superfície de 137 metres quadrats.
  Va començar amb el nom de CERVECERÍA UNIVERSAL. En la següent imatge veiem el seu aspecte a finals dels anys vint o principis dels trenta.


Cedida David Bricollé.

El Breny, número 61
 Hi havia una sala de ball i un espai anomenat Teatre Cercles (ubicat on ara hi ha la sabateria Gorsim) on l'any 1.908 un grup d'aficionats al teatre, format per la senyoreta Fernández, la senyora Gómez i els senyors Mirabent, Huch, Torras, Homs, Puigdebó, Basomba, Marigot, Compte i Palau van representar l'obra "La Creu de la Masia".

  En Joan Guix i la Ramona Descals van arribar al poble l'any 1.928 amb els seus quatre fills: Sebastià. Maria, Roser i Reinalda. Procedien de Puig-reig, al berguedà, on regentaven un cafè.
  Van comprar l'establiment de Cal Corder, al carrer Gran (actualment Cafè Bonachera) a la Família Rodó per 15.000 pessetes.
  Adjunta al local hi havia la sala de ball, que competia, en aquells temps, amb la sala de l'Ateneu.
  El nom Miralles, possiblement, es deu als antics propietaris de l'immoble.


Un anunci del bar que apareixia al programa de Festa Major del 1.936.


  Al llarg de la seva història aquest bar ha estat la seu d'un bon nombre d'entitats del poble. Era un dels centres de l'activitat del poble. A part de balls, trobades... també acollia competicions.
  En aquest retall de la publicació Castellet, número 28, del desembre de 1.948, podem llegir un article sobre una competició de billar al bar.


  Acabada la guerra, el local es confiscà durant uns mesos, per tal d'allotjar-hi soldats.



  
  A la revista Castellet apareix un anunci de l'aigua "Venta del Hoyo", informant als lector que podien trobar aquest remei fantàstic al bar Miralles.


1.949, novembre.
Revista Castellet, número 49.



  Des de l'any 1.949 fins l'any 1.972 portaven el cafè l'Antoni Marimon (el Ton), la seva dona, Loreto Moratones i la filla d'aquests, Teresina Marimon, que va resultar l'ànima del local.



1.950
Revista Castellet, número 51.
1.953
Revista Castellet, número 100.


Cal Quim
 
  L'any 1.972 va agafar el bar en Quim Guardiola. En Quim havia portat abans el bar de la piscina, on acostumava a preparar les seves famoses paelles. Encara es comenta al poble que eren les millors paelles.
  En agafar l'antic bar Miralles, ja era la seu dels pescadors, però pel que es veu a les imatges següents, també era un bon punt de trobada per a veure els partits del Barça amb els amics.


 La Lluïsa Cortina i el seu marit Joaquim Guardiola, propietaris del bar.





Cedides Antoni Guardiola i Cortina.


Arxiu Ricard Gomis.
  Bar Min
  Anys després va agafar el bar en Min

  Durant un parell d'anys, es va traspassar a un matrimoni manresà.

  Bar Bonachera.
  L'any 1.993, en Paco Martínez Bonachera i la Montserrat Camps van agafar el bar, essent encara ara els propietaris.
  El dia 28 d'abril del 1.996, van tenir un bon ensurt. Sort que l'incident va passar de nit i ningú no va prendre mal. Una biga del sostre es va trencar i el sostre del bar es va desplomar.
  Aquestes són algunes de les imatges del galdós accident.



Cedides Montserrat Camps.

CAN NOGUERES
Aquest bar-restaurant donava a la plaça on hi ha el cavallet i al carrer Vilomara.
Després de la guerra civil, el local es va convertir en la seu de les joventuts de la FALANGE.


1.936
Programa de Festa Major.
Cedit Pilar Bernadas.



BAR NOU  (per completar)
  Aquest establiment ha sofert diferents reformes i ha passat per diferents propietaris.
  Es va obrir entre el 1.918 i el 1.920. En Rosendo Prat i la seva senyora qui, després de casats es van traslladar al Ripollès, un cop van fer alguns estalvis , van tornar cap al poble, obrint la Bodega Prat (que la família encara manté oberta).
  Els vins s'emmagatzemaven on ara hi ha el garatge per als cotxes, a la cantonada que dóna a l'estació.
  A la cantonada amb el carrer Eduard Peña, es va obrir l'establiment per a vendre els vins i per poder anar a fer el got.
  En aquells anys el terme "bar" no s'utilitzava. En comptes de l'actual nom, aquests establiments s'anomenaven bodegues.
  Al registre de contribucions que poden trobar a l'Arxiu Municipal del poble, hi trobarem aquesta mena de locals qualificats sempre com a bodegues.

  El senyor Morales va portar el bar un grapat d'anys fins que, a causa de la malaltia d'un dels seus fills, van decidir marxar cap a Còrdova.
  Llavors el bar va passar a la Fina i           . El seu marit va ser assassinat al bar, durant un robatori.
La Fina ha estat portant el bar amb l'ajuda dels seus fills, fins l'any 2.013 que se'l van traspassar.


CAL PERET DEL CORO
  Edifici ubicat al carrer Creixell, número 29. 

  Fundat per en Pere Grau, a causa de la seva afició i col·laboració amb la coral del poble, el bar-restaurant va acabar essent conegut com Cal Peret del Coro.


1.936
Programa de Festa Major.
Cedit Pilar Bernadas.

  A la mort d'en Pere Grau, la seva dona va seguir portant l'establiment i més tard el seu fill, Amadeu.
1.949, juny
Anunci
Revista Castellet, número 39.

1.951
Cedida Carme Pecanins.

 1.952 Banquet de casament de la Perseveranda Prunés i en Ramon Albets.
Cedida Marina Busquets.

 1.952 Banquet de casament de la Perseveranda Prunés i en Ramon Albets.
Amb Carme Grauvilardell, Marina Busquets, Rafael Pous i Pepitu Sangrà.
Cedida Marina Busquets.

Anys cinquanta.
Fotografia de Joan Preñanosa.
Cedida Josep Prenyanosa.

  Bona part de les celebracions del poble es feien al Cal Peret del Coro. Ja fossin batejos, comiats de solters, banquets de casament, comunions, comiats dels quintos...




1.953 Comiat de solter que es va anar engrescant.
Cedides Emma Vila.

1.953
Revista Castellet, número 100.





1.955 Comiat de solter de Mario Vila.
Cedides Emma Vila.

1.957
Comiat dels "quintos"
Cedida Pepe Hernández.

 1.962 (possiblement)
Casament de la Bàrbara i l'Albert.
D'esquerra a dreta: Salvador Vives, Ernest Vives, Ángeles Benito i Pepita Garcia.
Fotografia de Joan Preñanosa.
Cedida Josep Prenyanosa.


Imatge del mateix dia. Davant del restaurant.
Ángeles Benito, Glòria Vives, Bàrbara i Pepita García (de telèfons)
Ernest i Josep Prenyanosa.
La porta d'entrada a casa de Cal Cadiraire, un home que feia classes de repàs
per les tardes a la canalla.
Fotografia de Joan Preñanosa.
Cedida Josep Prenyanosa.


Taxi de l'Amadeu (de Cal Peret del Coro) i  Josep Prenyanosa.
Fotografia de Joan Preñanosa.
Cedida Josep Prenyanosa.


Principis dels seixanta.
 Banquet del casament de Maribel Gómez i Josep Molera.
Cedida Joan Carmona.


Principis dels seixanta.
Banquet del casament de Ramona Finestres i en Gomà.
Cedida Joan Carmona.


 1.963, octubre.
Banquet del casament de Juli Marazuela i Alfred Isanta.
Cedida Juli Marazuela.

 1.963, octubre.
Banquet del casament de Juli Marazuela i Alfred Isanta.
Cedida Juli Marazuela.


Anys seixanta.
Cedida Joan Carmona.

1.967
Festa dels quintos.
Cedida Úrsula Losada.

Sopar amb els Sírex.
Els Sírex, Fèlix Ruisánchez (el cubano) i un grup de fans que van
venir amb autocar des de Manresa per poder veure el seu grup preferit.
Cedida Rosa Ruisánchez.



BAR RAMONEDA
  Ubicat al carrer Eduard Peña, número 113. Edifici construït l'any 1.966.

  En Josep Ramoneda, natural de Baell, i na Roser Bigordà, natural d'Arcalís, arriben a Sant Vicenç de Castellet l'any 1.958, amb una criatura d'un any (en Josep Maria)
  S'estableixen al carrer Maria Gimferrer (llavors Santa Maria) on es fan càrrec de la vaqueria coneguda fins el moment com Can Pujolet. Allí va néixer el fill petit, l'Antoni.
  Amb els anys van poder estalviar per a fer-se una casa al carrer Eduardo Peña, número 115, que estrenaran l'any 1.966.
  A la dreta de la imatge inferior es veu l'edifici, durant la seva construcció.


1.964
Arxiu Miquel Vila.

  L'any 1.971 tanquen la vaqueria. 
  Al número 113 del carrer Eduard Peña, al costat de casa seva, en el que llavors era encara un descampat, construïren un bar-restaurant i un saló recreatiu.

  En la següent imatge podem observar la zona on, anys més tard, s'ubicaria el bar.


1.961
Cartotecadigital.



    Per la porta que a la imatge queda a la dreta, s'entrava al saló recreatiu (on ara hi ha el menjador). Hi tenien un futbolí i dues màquines "flippers"

 



  A la sala del darrere, on ara hi ha la llar de foc, hi havia una taula de ping-pong.
  Per la porta de l'esquerra, s'entrava al bar i restaurant. La barra era al mateix lloc on és ara. La cuina era la petita habitació que es troba al final de la barra. A la part del fons hi havia les taules.

  La família Ramoneda va mantenir el negoci fins l'any 1.973. Llavors va traspassar el negoci a la família Devant.

  La família Devant (en Josep i la Teresa), procedents de Castellgalí, on l'any 1.953 van muntar un forn de pa; l'any 1.966 es van traslladar, amb els seus tres fills (Siscu, Montse i Rosa) a Sant Vicenç, on es faran càrrec del forn de pa que hi havia a Cal Coromines (cantonada Creixell i General Prim) i establiran la seva residència.
  El fill gran, en Siscu, havia treballat com a cambrer i tenia experiència en el ram, així que l'any 1.973, en Josep Devant decideix quedar-se amb el traspàs del bar Ramoneda.
  En arribar, tanquen el Saló recreatiu i destinen tot l'establiment a bar i restaurant. Traslladen la cuina, ampliant-la i reorganitzen el local creant la zona de bar i la de restaurant diferenciades.
 Tota la família treballa en el negoci familiar.

BAR RIGAL (CAN XETES)

 En Josep Serra i Soler cap al 1.900 va posar una espardenyeria al carrer Gran, número 27. Allí, amb un ajudant feia, a mà, espardenyes amb cànem i jute. Com a estris només utilitzaven un punxó i unes agulles.
  Temps més tard, al mateix establiment, va començar a vendre vi. Hi havia tres botes amb les seves corresponents tres aixetes. I d'aquí va començar el sobrenom de "tres aixetes" que, més tard, esdevindria "xetes".
  Allí mateix també ensenyava a llegir i escriure.












             
 Cedida Joan Baptista Costa.


Cedida Marta Martínez.                


  El fill gran, en Pere Serra treballava de cambrer primer a Montserrat i després a Barcelona.
  En Josep va començar a comprar espardenyes a algun fabricant. Eren espardenyes amb sola de goma. Al cap d'un temps també va comprar sabatilles per a vendre al seu establiment. Sabates no, perquè eren un luxe que no tothom es podia permetre.
  Quan es va buidar un local al carrer Gran, número 38, en Pere Serra el va adquirir i hi va muntar un bar, el bar Rigal (nom molt similar al de Rigat, que era un bar de força renom en aquell temps a Barcelona). Però com sol passar al poble, el bar va acabar essent conegut també pel sobrenom de la família i molts en deien el Bar del Xetes.
  El bar estava ubicat al baixos de l'edifici construït l'any 1.910.

Festa Major de 1.952.
Pere Serra i família darrera la barra del bar.
El Breny, 61.

  Entrevista a Pere Serra :

    "Vaig inaugurar el bar cap a l'any 1.944 i vaig ser el seu propietari 14 anys, fins que el substituírem pel negoci actual.
Per fer el bar que era aquí mateix, on ara és la botiga, vaig unir dos locals immediats, una espardenyeria i una barberia. Vaig fer obres i em va quedar un bon espai dividit en una cuina, un menjador i la barra.
  El Club de Futbol Sant Vicenç va tenir el seu lloc de reunió al nostre local durant 5 anys, venien havent jugat i berenaven, xerraven i comentaven el partit. Foren els millors anys del club.
  Era un negoci que deixava els seus diners, però la meva filla tenia la il·lusió d'una botiga de sabates... per fer-ho jo sol era massa feina i, si comences a llogar gent, no et surt a compte. Així que tancàrem. Vam fer un acomiadament i convidàrem els clients i tots els qui van voler venir. Érem uns 70 o 80, va ser una "festassa".
  Hi havia sempre molta gent, ferroviaris, botiguers, obrers, pagesos, tot tipus de clients. Estava obert nit i dia, els ferroviaris venien tard al vespre, sopaven, després jugaven una estona al dòmino, al mus... i es demorava tant l'hora de tancar, que ja no ho fèiem. Ves, la gent el que volia era menjar, jugar i passar l'estona. I menjar, bé s'hi menjava!! Teníem les millors "almejas" que es servien al poble, si algú les volia bones, s'acostava a La Rigal; un senyor vermut costava 2,50 - 3 pessetes, un cafè 0,3 ptes. i un "carajillo" 0,4 ptes. ... és que eren altres temps!
  Tota la feina, que era molta, ens la fèiem entre les meves dues nenes i jo, els diumenges teníem un cambrer que ens ajudava. Per les festes grosses, les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume i la Festa Major posàvem taules i cadires a fora al carrer, ocupaven des d'on és ara el Bar Lozano, fins a Ca l'Estrada i llogàvem una orquestrina per a fer ball.
  També em vaig encarregar, al llarg d'uns quants anys, de la sala de ball de l'Olímpia."

Clients veient passar la processó.
El Breny 61.


Interior del Bar Rigal.
Cedida Teresa Chertó.


Detall de la imatge anterior. Mateix dia.
El segon de l'esquerra, Quimet Jansana; el tercer, Moisés Bernadas i el quart Àngel Jansana.
Cedida Pilar Bernades.

  Com que al bar gastaven molts sifons i gasoses, en Josep va decidir muntar una fàbrica. Neix llavors la fàbrica de gasoses i sifons de Cal Xetes. El subministrador de la maquinària, ampolles, caps de sifó i demés material que la fàbrica necessitava, era en Carles Puértolas, comercial de Barcelona, amb qui va establir una molt bona relació.



 La fàbrica era al carrer Gran, número 59, on ara hi ha l'Àrea de Guissona i a principis de segle XX les escoles del poble. La producció de begudes va donar tant per a proveir el bar com per a fer-ne repartiment a domicili. 
  L'any 1.957 en Josep va tancar el bar i la fàbrica de begudes carbòniques. 
  Al mateix establiment del carrer Gran, número 38 va obrir una botiga on venia sabates i periòdics. Amb els anys el negoci va passar a la seva filla i el seu gendre fins que al gener de l'any 2.006 van tancar la botiga. Actualment hi ha un basar xinès.
  Tenim imatges del dia que es va clausurar definitivament el bar. La gent de la Penya Blaugrana del poble, clients i amics van anar a fer el comiat.


Cedides Pep Codina.

Etiqueta de les gasoses.
Cedida Isabel Rosas.

1.949, juny
Anunci
Revista Castellet, número 39.

 1.953
Revista Castellet, número 100.
 1.953, maig
Revista Castellet, número 112.

"Festassa" de comiat, la vigília de tancar el bar.
Es va convidar tots els clients i amics que hi volguessin anar.
Cedida Josep Prat.

 D'esquerra a dreta: Jaume Preñanona, Pere Serra (propietari) i José Sanjuan.
Cedida Sara Preñanosa.

 Imatge de la Penya.
Cedida Sara Preñanosa.

En Jaume Preñanosa i en Pere Serra.
Cedida Sara Preñanosa.

  Un cop tancat el bar, la família va posar una espardenyeria, que va romandre oberta molts anys.
  La gent del poble parla molt bé d'en Pere Serra era un home que es feia estimar molt. També sabem que era un gran amant de la música jazz.
  La M. Josep Hernàndez explica una anècdota curiosa de quan en Pere tenia l'espardenyeria:

  "Un dia jo estava a la seva botiga amb la meva mare i, tot un plegat, en Pere va agafar un

 cabàs on tenien les llaunes de betum per les sabates i li va dir a una senyora: obri el seu 

cabàs. La  senyora, tota sorpresa, el va obrir i ell li va abocar totes les llaunes de betum a

 dintre i li va dir: ara ja pot marxar. Ens va mirar i dirigint-se a la meva mare li va dir: així ja

 en tindrà per  tota la vida i no li caldrà robar-me una cada cop que ve.

 Un altre hauria fotut un crit i li hauria cridat l'atenció, en canvi ell va reaccionar així, jo era

 petita però encara ho recordo !!!


 Cedida Teresa Chertó.

Ja tenim els rètols nous. 
Cedida Teresa Chertó.

Teresa i Adolf Chertó.
                                                                  Cedida Teresa Chertó.


CAFÈ SPORT
  Aquest establiment es trobava a la plaça de l'Ajuntament, als baixos de l'edifici que, avui dia, ocupa el Consistori.
  Tenia entrada per la plaça i pel carrer Maria Ginferrer.
  A la part del darrere, la que dóna a la plaça Abad Escarré, hi havia la sala de ball.
  En la següent imatge, que es va fer entre els anys 1.924 i 1.930, es veu una festa de carnaval i, al darrere, la cantonada del Cafè Sport.



Cedida David Bricollé.
BAR TERESA
  Ubicat a l'avinguda del secretari Canal (abans carretera de la Diputació) als anys seixanta estava regentat per l'Agustí Benito.

Anys seixanta. Terrassa del bar.
Rosa Prenyanosa i Ernestina del Barrio.
Cedida Daniel Pous.
CAL XIXO
  Aquest bar es trobava a la cantonada de la plaça del Pi i el carrer Prim, davant de la fusteria Prat. Actualment hi ha una carnisseria àrab.
  S'anuncia la seva inauguració el mes de febrer de 'any 1.952, amb l'actuació de l'Esbart Dansaire Santvicentí i l'Agrupació Sardanística.


1.952, febrer.
Revista Castellet, número 86.


1.953
Revista Castellet, número 100.

  L'amo, Antoni Orriols (en Xixu), era aficionat al bàsquet i jugava en l'equip del poble que, en aquells anys en lloc de pavelló tenien la plaça del Pi com a pista de joc.


1.953, novembre.
Revista Castellet, número 106.



 1.952
Darrere els jugadors es pot veure el rètol del bar.
El Xixu és qui tapa, amb el cap, les lletres de BAR.
Cedida Joan Gorgas.


1.957
Rosendo i Anita Prat.
Cedida Josep Prat.

  Posteriorment va ser el Bar del Miliu.

1.956
Festa al bar. Amb la filla del Xixu,  en Joan Gorgas, en Josep Bach, La Teresa Marimón, en Jaume Vall-llosera, l'Antoni Vilaseca, l'Annita Prat,en Suades, la Ladis Dalmau, la Melin, en Rosendo Prat, en Vila (de Castellbell), en Valentí Marimón, En Jordi Simón, la Neus Tatje, la Lolita Farré, la M. Àngels Callís, la Maria Solà i l'Adela Castellà.
Cedida Joan Gorgas.

Apunts de "El Breny", número 61






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada